dissabte, 13 de juny de 2009

Exquisidament vulgar


En una llibreria un home que es vol comprar “Els homes que no estimaven les dones”, li pregunta innocentment al dependent:

- En què es diferencien la sexta edició de la sèptima edició ?

- Mmm. .. en que la sexta edició és la sexta edició i la sèptima edició és la sèptima edició.

- Aaahh, vale... Em quedaré la sexta edició, doncs.

Li explico a una amiga i diu:

- No es deuria haver llegit un llibre en sa vida i segur que el comprava per la seva dona.

- No ho sé. El que és segur és que no es dedicava al negoci editorial- responc jo.

Però el cert és que a mi la badada del pobre home, em va semblar quasi tendre, mentre que em va desagradar l’arrogància del dependent.

En qualsevol cas, molta gent convindrà a dir que es tractava d’un home vulgar.

Però què és vulgar? La incultura és vulgar i el coneixement exquisit. Les faltes d’ortografia són vulgars, els barbarismes, com ara pato i barco (dos dels meus preferits) són vulgars.

La poesia és exquisida, l’amor passional i dolorós també compta amb molt bona reputació, la sensibilitat extrema, tipus Juan Ramon Jiménez que va haver de marxar d’una habitació perquè el va ferir el color llampant i desafortunat d’uns coixins, és la rehòstia.

Jo també dec ser vulgar. Hi ha qui fins i tot ha tingut la necessitat de fer-m’ho saber ni que fos de manera indirecte. No descobriré la vacuna de la grip del porc, ni escriuré cap best seller, ni arribaré a presidenta del país. Ni tan sols tinc cap especial preocupació per destacar per damunt de la majoria. Sóc una persona anodina. Tampoc vaig pel món buscant les singularitats dels altres, ja m'està bé la gent normal i corrent, sense artificials complicacions.

Diu en Benedetti a Vivir Adrede que la senzillesa és una de les virtuts més complicades. Així que potser, paradoxalment, no som tan vulgars. I fins i tot podria passar que ser un mateix sigui una capacitat exquisida, que preguntar quina diferència hi ha entre dues edicions i quedar-se tan a gust perquè se te’n fot què en pugui pensar el dependent sigui d’allò més especial i que viure sense complexes sigui la rehòstia.




3 comentaris:

  1. Si comprava un llibre o era per ell o per regalar-lo a algú i això sol ja està prou bé...la pregunta podia ser ingènua o ben mirat fins i tot ser una pregunta d'entès...Alguns autors, algunes editorials fins i tot treuen noves edicions on hi ha hagut alguna modificació, un tros que va ser suprimit i censurat...Tot és força relatiu segons com es miri....Ah i resulta que durant molts anys el "somni" dels diguem-ne autors clàssics va ser "l'aurea mediocritas" que precisament era ser vulgar ( vulgar de "vulgo" és a dir gent normal i corrent) no destacar...o sia que capgirant els termes qui fa el que sigui per no ser vulgar és qui acaba per ser-ho....Vaja m'he enrotllat...sorry

    ResponElimina
  2. PD no crec que siguis vulgar almenys no en el significat pejoratiu....i sí quan pots ser tu mateix/a és la rehòstia!!!

    ResponElimina
  3. Saps com girar un argument: m'agrada ;-)
    No voler ser com tothom és sobretot un engany per un mateix...
    Gràcies !

    ResponElimina