diumenge, 7 de juny de 2009

Esternuts i etc

Si mai entreu al Benetton de Passeig de Gràcia, feu-me cas i no us acosteu a uns pantalons que hi ha just a l’entrada. Per què? Doncs és que jo vaig passar per allà una fatídica tarda d’aquesta setmana i impunement hi vaig tossir a sobre. Va ser una venjança perquè vaig constatar que aquesta botiga porta anys i panys venen la mateixa roba. Un insult a l’originalitat i al concepte de la moda.

D’acord, d’acord, és una excusa. De fet em va agafar tos i tenia les mans ocupades. També teniu sort de no ser clientes meves, perquè el divendres vaig esternudar sobre uns quans documents de la renda aliens. Espero que els clients no demanin per emportar-se’ls i exclamin: “quines estranyes taquetes que té aquest paper!".

Però el pitjor l’accident del certificat de la mútua que una pobra senyora em va deixar, dissabte passat, en un sobre per sota la porta de l’oficina. A la nit un de tants incívics que pol·lulen per aquest món i en particular per aquest poble (o és que us pensàveu que era la única?), a l’entrar o sortir de la discoteca del costat, va tenir una necessitat urgent i va alleujar la seva càrrega just a la nostra porta i el líquid groc es va esmunyir per sota i va fer surar el sobre com si fos un vaixell a la deriva. Vam haver de posar el certificat a assecar al balcó durant dos dies i tot i així ha quedat arrugat i d’un color sèpia, com si fos un pergamí antic.

Sí, aquest post va de guarrades. I segur que algú el llegirà i dirà, “quina porqueria de post !". I és que cada vegada que obrim la boca (o el blog) tenim un 50% de possibilitats de no agradar. Paraula de psicòleg de revista dominical d’El País. Per això, no ens hem de preocupar quan algú ens digui, “no estic d’acord” o més directament “això és una puta merda” perquè en el primer cas, només hem de pensar que pertany al club de l’altre 50% del món i en el segon cas, que pertany al club de l’ altre 80% de mal educats mundials (estadística casolana, dixit).

Deia també el senyor psicòleg d’El Pais, que cada dia ens creuem amb aproximadament un 10% de persones que o ens miren malament o ens critiquen o simplement no ens suporten. Per no parlar de les que es pixen a les nostres portes o esternuden sobre els nostres papers . Jo he pensat que un 10% no és gaire, tot i que depèn del col·lectiu al que ho apliquem.

Diria que a la feina em critica un 98% que per alguna cosa sóc la jefa. El 2% que no diu pestes de mi, està format per la meva germana i l’apoderat que té síndrome d’Estocolm i sempre va amb l’empresa. En canvi, em sembla molt pensar que un 10% dels meus clients no em suporten (espereu, espereu que ja veureu com us surt la renda aquesta any, panda de desagraïts!). Amb el meu equip de bàsquet, el tema depèn de la situació. Això és, a la pista m’odia un 50% i l’altre 50% senzillament m’adora, segons siguin les que els hi ha tocat jugar amb mi o bé les del grup rival, així per aquest ordre, respectivament.

Finalment pel que fa a aquest blog, segur que el 10% dels que em llegeixen cada dia, no m’envien mal de ojo per via internàutica, pel contundent fet que per complir l’estadística caldrien com a mínim 10 lectors en un sol dia i no crec ni que els tingui en un mes... Està bé, podem admetre que cada dia em llegeix entre una i cap persona i que, en el primer cas, un 10% del seu inconscient, en realitat, m’odia (si és del conscient, no volem comentaris, gràcies). Al cap i a la fi qui no ha experimentat mai sentiments contradictoris?

Com jo, que vull que m’estimi un 100% dels meus clients, mentre em dedico a contaminar de babes i mocs els seus papers. Per cert, tanqueu ràpid la pàgina que m’està començant a picar el nas...

5 comentaris:

  1. com que jo també passo un període d'estornuts, m'he arriscat a acabat el post... i he de dir que després d'una autohipnosi per comprobar l'estat del meu 10% d'inconsciència... no he trobat rastre d'odi... m'han programat malament??

    ResponElimina
  2. Al contrari, estàs més que ben programada :-)

    ResponElimina
  3. aaaaaaatxiiiiiiiis!!!! perdó he estornudat....genial!!!! m'ha encantat el post!!!

    ResponElimina
  4. Tu sí que ets del meu 50%!! Gràcies.
    Per cert, m'has encomanat la teva passió per Hopper i fins i tot me n'he comprat un poster.

    ResponElimina
  5. De res!!Me n'alegro per Hopper és un pintor que sempre m'ha agradat.

    ResponElimina