dimarts, 2 de juny de 2009



Estic oficialment malalta. Aquest matí fins i tot tenia febre. Un metge portuguès m’ha posat un pal a la boca i m’ha dit que tenia faringitis. M’ha receptat antibiòtics i antiinflamatoris i m’ha dit que demà ja estaria bé. De fet, crec que ja em trobo molt millor, però no aniré a treballar. No tinc forces per enfrontar-me a tota aquella muntanya de feina pendent.

M’he trobat a la meva mare pel carrer quan anava cap al centre mèdic. M’ha posat la mà al front com feia amb mi i les meves germanes quan érem petites per saber si teníem febre. Es veu que això de posar la mà al front i mesurar-te la temperatura és una capacitat especial que només t’és concedida quan ets mare. M’ha dit que em trucaria a casa més tard. No ho ha fet. Segurament ja se n’ha oblidat. Estic acostumada a ocupar un espai petit entre les preocupacions de ma mare. I ja em sembla bé.

De camí a la farmàcia m’he comprat l’esmorzar, El País i una revista de cuina. He fullejat les receptes de la revista. El problema ve quan ja no entenc ni la llista d’ingredients. De tota manera, crec que m’atreviré amb les escalopes a la marroquina o la crema de pèsols amb ou poché o l’amanida d’arròs...

Del diari m’he llegit una article sobre la Susan Boyle. Deia que la societat actual confon l’èxit amb la fama i no és el mateix. Jo encara diria més, es confon l’èxit amb la felicitat i tampoc és el mateix. Hi havia també un comentari d’un psicòleg amb el títol de "Los podridos sueños". Se li notava que l’autor de petit devia somiar amb ser astronauta com a mínim. Està bé, però, que algú ens recordi que si tothom complís els seus somnis ningú recolliria les escombraries o ningú us faria la declaració de la renda (jo no us la faria, us ho ben asseguro) i que ser realista no equival a fracassar. O almenys això m’ha semblat entendre perquè tinc el cap una mica espès.

4 comentaris:

  1. A cuidar-se! Això de l'èxit, la fama i la felicitat són coses ben complicades. Qui es famós de vegades acabar per ser molt infeliç, deu ser una llauna ser famós. L'èxit és un concepte ben especial tan o més que la felicitat. Hi ha qui és feliç fracasant o almenys ho sembla. I encara que sigui un tòpic quanta gent té èxit en una faceta professional per exemple i és infeliç en la personal...o a l'inrevés...Perdona el rotllo. Tu ara a descansar.

    ResponElimina
  2. Havia escrit un paràgraf llarg filosofant... però se m'ha perdut (sort?)... i com que ara és tard només et diré: cuida't!

    ResponElimina
  3. Cuídate mucho eh??!! A veces el éxito no depende de ti. El fracaso, creemos que siempre es cosa nuestra y nos equivocamos...
    P.D.: He descubierto que la teoría de los eneagramas y yo no somos compatibles.
    Un besazo!!

    ResponElimina
  4. Elvira FR, el problema d'aquestes discussions és que entenem per éxit i que entenem per felicitat. En fi... no tinc avui el cap per coses tan complicades. Gràcies i petons !

    Calaix, gràcies! Fes memòria i envia'm el paragraf filosofant. Petonets !

    Lebiram, ¿qué te ha pasado con el eneagrama? ¿demasiada información? Sabes que el domingo al final se me olvidó preguntarte por Operación Triunfo... que despiste. Un beso

    ResponElimina