diumenge, 28 de juny de 2009

Absències



Ara que no passen cotxes pel carrer de casa m’he adonat del molt que em molestaven. L’altre dia fins i tot vaig dormir amb la finestra oberta. Bé, fins a les sis del matí quan un borratxo em va despertar al crit de “Show must go on”. Es veu que encara no s’havia assabentat de la mort del Michael Jackson i seguia amb l’homenatge al Freddy Mercury.

Diuen que no t’adones de les coses bones fins que ja no les tens, però a mi sovint em passa a la inversa, que fins que algo no desapareix no em faig conscient del malament que em feia sentir. Com quan al entrar a un banc amb l’aire condicionat a tota castanya, se’m fa evident la calor que tenia abans (i la galipàndria que agafaré amb tant canvi de temperatura).

Igualment pot passar amb les persones. No sé quin llibre deia que no s’ha de fer mai tard a una cita amb un amic, perquè mentre espera, l’amic comença a pensar en tu i amb la irritació li venen al cap tots els teus defectes i es va adonant de tot allò que li molesta de tu. És durant la teva absència i precisament a causa d’aquesta que hi pensa. Si tardes gaire pot ser que per quan arribis, l’impacient amic ja hagi arribat a la conclusió de que, en realitat, no et suporta.

Aquesta darrera setmana he descobert com d’agradable ha estat aquest no ser-hi d’algunes persones. I un missatge i una gran alegria, m’han fet veure que d’altres absències han estat plenes d’enyorança.

4 comentaris:

  1. si realment acaba pensant això l'amic o l'amiga... potse si que val la pena fer tard!
    les alegries... no sabem mai del cert què les provoca abans de probocar-la... quants cops hem pensat que tal cosa ens en portaria i no ho ha fet i quantes que ni se'ns hagués acudit ens n'han provocat! i poc a poc ens anem autoconegent

    petons

    ResponElimina
  2. rellegint això veig que realment les b/v no són el meu fort. sorry.

    ResponElimina
  3. Som fetes i fets de contrastos, sense la pena potser no distingiríem l'alegria, sense absències no ens adonaríem del molt que enyorem i de qui ho fem....
    Ep Calaix, no et preocupis per les "b" tampoc és tant important....

    ResponElimina
  4. Sí, Calaix, millor fer tard i tenir amics de veritat! L'ortografia tampoc és el meu fort: tiro de corrector i diccionari :-)

    Elvira FR, el important és adonar-se'n oi? tant se val la manera.

    ResponElimina