diumenge, 17 de maig de 2009

Tots els camins porten a Roma


Mentre firmem una herència a la Notaria descobreixo que una de les hereves és la dona d’un client amb el que vaig parlar ahir i que totes elles són cosines i tieta, respectivament, d’una altra que rebre a la tarda. A la recepció de la Notaria es troben amb una veïna seva, que és la mare d’una amiga meva que és també la neboda del propietari d’un dels pisos on tenim les oficines, la filla del qual viu amb l’ex-marit d’una ex-companya de feina que és la germana del nostre apoderat. Roma.

Mentre elles parlen amb la veïna, surt del lavabo una altra clienta que aprofita per reclamar-me una feina que porta retard. La plasta de la porta del lavabo és la cunyada del que va ser el meu professor a l’autoescola i també és la germana d’un amic i soci del meu pare. El seu nebot, o sigui, el fill de l’amic del meu pare, està casat amb la germana d’una companya de la feina. Roma.

Ja sense les meves clientes tornant a l’oficina saludo una noia que conec i que ara també li porto una herència . És la filla d’un que treballava per el meu pare fins que el va acomiadar perquè esnifava coca a la feina, que era nebot de la senyora que causa l’herència que porto i que era molt amiga dels meus pares. Aquesta senyora era la cunyada de la meva professora d’anglès i el seu fill és un company de feina. Roma.

Desprès de plegar, mentre espero per treure diners del caixer s’atura a parlar amb mi una amiga de la meva germana i comentem el comiat de soltera d’una amiga seva i meva que és casa amb un dels millors amics del meu cunyat. El comiat de soltera l’organitza una altra ex alumna de la mateixa escola, el pare de la qual és molt amic d’un dels nostres caps de comptabilitat. Roma

No em direu que no és asfixiant...

3 comentaris:

  1. Doncs si que ho és si, jo intento passar el meu temps lliure lluny de la ciutat on treballo... encara que abans de començar a llegir el post, he pensat que ens parlaries del Barça ;-)

    ResponElimina
  2. El próxim parlaré del Barça ;-) Sort que tens de poder separar feina i oci. De tota manera a mi m'espanta que no només el meu poble és un món petit, sino que moltes vegades també en grans ciutats la gent acabem tancats en cercles asfixiants.
    Petons !

    ResponElimina
  3. si, la gent de les grans ciutats també tenen els seus cercles, però potser tenen a un pas sortir-ne'n (canviant de barri?) en canvi els de ciutats més petites ens costa més quilòmetres i més cotxe per què el servei de transport de rodalies és inexistent a partir de les 9 del vespre. Però és cert que cal l'esforç.

    ResponElimina