dimecres, 15 d’abril de 2009

En un mar de núvols



No teniu mai la sensació de no poder ser a tot arreu? I de no poder controlar les fases de la vida? Jo aquesta Setmana Santa havia de passar temps amb la meva neboda i també tenia el propòsit de fer-li fotos. Una mica per compensar que el cap de setmana anterior ja vaig desaparèixer. I enlloc d’això m’ha agafat una vena social i m’he passat els dies de festa, veient gent, parlant, escoltant, bevent (no sempre alcohol malpensades!), robant geranis, creuant torrents amb l’aigua fins el genoll, rient per culpa de fotos de primera comunió i d’orla genials, ballant, demanant el compte de dues coca-coles amb en Mariano aixecant la poteta i buscant el cotxe en el parking equivocat.

Serà que la vida és això. La darrera vegada que recordo haver pensat en escriure alguna cosa en aquí estava mirant un mar de núvols. Desprès vaig deixar de processar les experiències. Tot un descans, ja em perdonareu.

2 comentaris:

  1. Doncs si, tot i que els dies tenen moltes butxaques a vegades te'n trobes d'inesperades o una de cop té un forat que et fa anar a un altra lloc... però sempre és bo si es riu molt!

    Bé, espero que alguna o altra hagis processat inconscientment... que ja trobava a falar llegir-te ;-)

    ResponElimina
  2. M'ha agradat aquesta idea dels dies i les butxaques.
    Gràcies :)

    ResponElimina