diumenge, 22 de març de 2009

Miralls interiors



Fa un parell de diumenges em vaig llegir un article al setmanari d’ El Pais, que es deia Anatomia de la Autoestima i em va agradar perquè explicava d’una manera molt senzilla el problema de buscar en els altres allò que només nosaltres ens podem donar. No faré un resum de l’article però poso les cites:

Sólo si me siento valioso por ser como soy puedo aceptarme, puedo ser auténtico Jorge Bucay

Uno es lo que ama, no lo que le aman Charlie Kaufman

Si no lo encuentras dentro de ti ¿donde lo encontraràs? Alan Watts

Cada vez que se encuentre usted en el lado de la mayoría, es tiempo de hacer una pausa y reflexionar Mark Twain

Ese gozo que siento no me lo ha dado el mundo y, por tanto, el mundo no puede arrebatármelo Shirley Caesar

Aquest post és un viatge en el temps.

9 comentaris:

  1. Emulando tu comentario a mi último post, disimularé mi perenne baja autoestima y mi tedio sobre los asuntos psicológicos del tú puedes, la fuerza está en tu interior y blablabla de los bucay and company. Y diré que me parece muy bonita la foto del gato (¿o es un lince sobreprotegido según la iglesia?)que se ve león. Aunque me parece que eso esconde un complejo agudo de sobreautoestima. Y creo que a mi gato le pasa lo mismo porque a veces me da mordiscos en la mano como si me la quisiera sacar de cuajo. Y nada más.

    Ah, sí, para que tus lectoras no se hagan pajas mentales, como me ha pasado a mí, informo que lo que la autora quiere decir con la última frase es que el post lo escribió el sábado y lo programó para que saliera publicado el domingo por la tarde. Así de chula es la coses2, jiji.

    Bueno, un beso de bona nit.

    ResponElimina
  2. m'agrada més el gat que el lleó... és dolent?
    bon comentari max ;-) i com que el temps s'estira i s'arronsa... tancarà els ulls i de cop serà demà.
    Vale confesso que m'he llegit tot de llibres de'n Bucay, i que el respecta per una mateixa és el primer manement. I clar, a vegades pequem.

    ResponElimina
  3. El Bucay és una reduncància en si mateix, perquè és 1)argentí 2)psicòleg 3)s'agrada a ell mateix.. ja em diràs! Hi ha algun argentí que no s'agradi o que no sigui piscòleg? :D

    Gràcies, Mac. Jo em pensava que allò del "viatge en el temps" era una broma interna que ja no entendria...

    ResponElimina
  4. Mac, sobre la foto, la vaig posar perquè em va fer riure, però és veritat que més que autoestima reflexa sobrestima, perquè l'autoestima és veure't tal com ets amb defectes inclosos i acceptar-te i ser comprensiu, amable i flexiu amb un mateix.
    Sí, el viatge en el temps és una brometa infantil, que vaig pensar mira quedarà misteriosa, jijiji. Besito.

    Calaix, i tan agradat els llibres del Bucay? Jo tinc un motiu especial per tenir-li afecte i per això a les llibreries em miro els seus llibres així amb bona disposició, però sempre els acabo tornant a deixar a la prestatgeria... em fa la sensació que un llibre sencer d'ell seria massa per a mi, que no seria capaç de digerir tant amor, tant sentiment, tanta trascendència i bon rotllo. Sóc un cas perdut?

    Marlene, jo em pensava que tots els argentins eren dentistes! El que és segur és que si algun té l'autoestima baixa s'en durà el secret a la tomba :)

    ResponElimina
  5. els llibres de'n Bucay es poden resumir en un, la resta es la repetició constant.
    de fet em van explicar el cas d'una noia que mirant llibres va llegir el títol d'un i ja en va tenir prou per refer la seva vida, no li va caldra ni obrir-lo! ara no el recordo el títol, ja em perdonareu.

    ResponElimina
  6. Jajaja! Calaix, no pots llançar una bomba així i no dir el títol del llibre !!!

    ResponElimina
  7. ..crec que cada vegada em miro menys.. possiblement com a resaca d'una bona temporadeta mirant-me molt ( i pagant a la sortida!)

    ResponElimina
  8. Tengo un problema con Bucay. De tanto que la gente habla de él, me resulta cansino, por lo que no tengo intención de leerme su obra (si puede llamarse así). Por favor, que me perdonen las acérrimas defensoras de Jorge...
    Ahora ya sé quién me quitó el espejo de mi cuarto, fuiste tú coses2!! Por favor, devuélmelo, a ver si consigo "verme" de nuevo!!
    P.D.: Un placer conocerte el sábado.
    Besos

    ResponElimina
  9. Elena, sempre t'has de mirar i més ara si ja és gratuit :-)

    Lebiram, si a caso te presto el espejo un rato ;-) Estuvo bien el sábado. Besos.

    ResponElimina