dilluns, 9 de març de 2009

Habilitats modernes


Els urbanites, ni que siguem una mica de poble, en l’actual societat cosmopolita, de supermercats immensos, grans magatzems, fnacs, fast-foods, i aeroports massificats, hem desenvolupat una habilitat innovadora i fonamental: saber escollir la cua més ràpida.

No es tracta només de no anar a bulto i no col·locar-se darrera la fila més llarga, ni tampoc és suficient amb tenir els reflexos ràpids i les cames lleugeres per sortir disparat quan obren una nova caixa, no. L’habilitat inclou també capacitats pel càlcul mental. Penseu en les vegades que plantats davant les caixes d’un supermercat, heu començat a fer avaluacions del tipus: a la cua de la dreta hi ha dos persones menys però la senyora del davant porta el carro tan ple que podrà alimentar els seus tretze fills durant un mes (sí, fa pinta de l’opus) i en canvi a la cua de l’esquerra hi ha més gent però aquella noia llarga i prima només porta tres pastanagues i un paquet de pa de motllo (aprofiteu per saludar-me!), per tant, sumo persones, resto productes, multiplico per en quina cua no hi ha nens i em queda clarament que ens aquests tres minuts ja se’m han colat cinc persones.

També és important estar dotat per la psicologia per calar a la primera aquells que fan pinta de demanar-li a la dependenta que descrigui el sabor, color i aroma de cada un dels vint-i-quatre cafès del Nespresso, per acabar dient-li que ja s’ho pensaran i tornaran un altre dia, espera que ens apuntem el teu nom, aquest que portes aquí penjat de la xapeta de l’americana i directament preguntarem per tu, oi que no et fa res?, i quan per fi acaben, desprès de 45 minuts esperant estoicament, et trobes que la teva cua s’ha cancel·lat perquè la dependenta acaba de presentar la seva dimissió irrevocable.

I quina és la utilitat d’aquesta nova i difícil habilitat? Doncs òbviament anar més ràpid, direu. Però de veritat uns minuts de més o de menys són tan importants? Realment tenim sempre tanta pressa? No serà que l’autèntic i ocult objectiu que ens mou, és la competència: que els altres no vagin més ràpid que nosaltres o a la inversa ser nosaltres qui els passem al davant. No importen els minuts estalviats o perduts, el que està en joc és ser la reina del mambo o ser una pringada: envejar o que m’envegin.

En quant a la foto, és el resultat de posar les paraules colas supermercado al google imatges...

8 comentaris:

  1. Doncs jo dec ser un desastre en càlcul mental (que sí) perquè no sé com m'ho faig que sempre trio la més llarga...

    Hola, per cert!

    ResponElimina
  2. Bon post. Jo també sempre acabo triant la més llarga. Però no corro per anar canviant. Allà em quedo fins al final. Intento no anar amb presses. I ara em fixaré amb les noies que porten pastenagues ;-)

    ResponElimina
  3. Curioso pero cierto. Completamente de acuerdo contigo. Agobiada por colas interminables, yo decidí hacer la compra por internet. Imagino que lo que me decidió por completo fue el no encontrarme jamás zanahorias andantes de muy buen ver... lástima!!
    Besos.

    ResponElimina
  4. m'ha fet gràcia aquest post.. l'altre dia em va tocar ser "protagonista " d'un xoc de civilitzacions.. explico. Jo estava dissabte a una cua una mica llarga al super del meu poble ( integrada la majoria per chaves (v o b?)i una senyora que estava la primera de la cua em diu cridant..passa,passa que deus tenir pressa...per justificar-se devant les cares de bocabadats de la cua diu: si.. es que es la filla d'una senyora que viu al meu bloc...Davant aquest argument de pes,ningu va dir ni piu.. algú té una explicació per aquest fenomen???

    ResponElimina
  5. Marta, hola benvinguda! Per molt càlcul mental que fem, és qüestió de sort només :)

    Calaix, ara podria dir que jo tampoc em canvio de caixa, però... la veritat que jo faig tot el que descriu el post i més ! No sóc gaire pacient :(

    Lebiram, ¿zanahoria andante? suerte que has añadido lo de muy buen ver :)

    Elena, no sé si ho acabat d'entendre però va ser solidaritat de gent de poble, no? A mi em molaria molt, que em fessin això. La super reina del mambo vas ser !!

    ResponElimina
  6. Puc fer una aportació al tema d'habilitats de la vida moderna ??? es que just ara a la feina la estàvem comentant ...la de ( a les 8 del mati) esbrinar qui està a punt de deixar una plaça lliure de parking - en zona blanca si pot ser- comprovar qui es posa la ma ,sospitosament, al bolso i anar-lo seguint sigil.losament... vigilar la mirada si es queda fixe dos metros més enllà... ( a currar que hi ha feina..
    Puc fer una aportació al tema d'habilitats de la vida moderna ??? es que just ara a la feina la estàvem comentant ...la de ( a les 8 del mati) esbrinar qui està a punt de deixar una plaça lliure de parking - en zona blanca si pot ser- comprovar qui es posa la ma ,sospitosament, al bolso i anar-lo seguint sigil.losament... vigilar la mirada si es queda fixe dos metros més enllà... ( la podriem afegir a l'inventari? que et sembla?

    ResponElimina
  7. osti.. un altre cop.. ho sento ;-(

    ResponElimina
  8. Elena, un dia escriure un post sobre els misteris d'internet i els comentaris que desapareixen i després ressuciten o els que es dupliquen :)
    Sí, jo també he practicat aquesta habilitat moderna que descrius, d'anar espiant els vianants quan busco lloc per aparcar.
    I encara hi ha una tercera que és com descansar al migdia a les grans ciutats. Sé d'algú que ha fet la siesta en un banc fins que va venir un policia a preguntar-li si estava bé. Els meus pares es colen als hotels de quatre estrelles i dormen la migdiada a alguns dels salons. Jo l'altre dia em vaig apalancar a un sofa d'una botiga de mobles fins que vaig veure un guardia de seguretat caminant directament cap a mi...

    ResponElimina