dissabte, 28 de febrer de 2009

Trio l'habitació de Händel

Your woman will like your horse. Torno a llegir: Your woman will like your hose. Miro el diccionari, hose vol dir mànega... de regar. No crec que sigui spam per jardiners. A vegades obro el correu, millor dit els correus perquè tinc tres adreces d’email, com si esperés una revelació. I clar, no arriba mai.

T’han declarat culpable d’un crim que no vas cometre (informació supèrflua) i et condemnen a entrar en una d’aquestes tres habitacions: la primera està en flames, a la segona hi ha varis bojos armats amb ganes de matar-te i la tercera està plena de lleons que no han menjat res en els darrers tres anys. Quina elegeixes?

Sóc l’única que s’adona que si hi ha foc en una habitació, aviat cremarà tota la casa i serà igual quina hagi triat (no, aquesta no és la resposta correcta). Jo vaig per la vida com si cada elecció tingués trampa i calgués donar-li voltes i més voltes fins a trobar la solució. Però la realitat és molt més fàcil: les coses són allò que semblen i les millors decisions són les més simples.

Al facebook omplo test de personalitat que fan preguntes tipus:

Habitualment estàs:
a) Deprimit
b) Alegre
c) Drogat
d) Dormint


I desprès en funció de la resposta et diuen que tens un caràcter depressiu, extravertit, addictiu o vago. Jo trio alegre, perquè a) així no em dona cap dels altres tres resultats b) així puc dir que el test no l’ha encertat i que és una porqueria c) em costaria descartar una de les altres tres possibles i d) no me’n recordo: estava adormida, drogada i deprimida quan vaig fer el test.

L’any 2008 vas rebre 1000 trucades dels teus amics. Et van trucar 40 vegades per vendre’t un nou tractament per la cel·lulitis. La teva mare et va fer 1000 telefonades per preguntar-te si hi anaves a dinar. No saps com, un client va aconseguir el teu número i et va fer 30 trucades perdudes. El teu cunyat et va trucar 1000 vegades per demanar-te si estaves bé. 20 persones es van equivocar i van marcar el teu número. Vodafone et va trucar 1000 cops per dir-te que deixis movistar immediatament, és perjudicial per la teva salut. La teva ex es va recordar de tu en 10 ocasions. Quantes trucades vas rebre al 2008?

a) 4.100
b) 4.900
c) 5.900
d) 5.000

El meu telèfon mòbil no para de sonar, senyal de que sóc una persona molt popular... a movistar, perquè sempre truca el 609. Porten anys perseguint-me i jo sense agafar-los la trucada o bé directament tallant-la. Em truquen entre cinc i deu cops al dia. Quan es cansen paren una temporada i desprès tornen a la càrrega. Ha arribat un punt que ja no puc contestar perquè desprès d’haver ignorat centenars (no exagero) de trucades seves, ara ja no puc agafar el telèfon i dir-los, perdó, és que les anteriors 9.999 trucades m’estava dutxant, perquè es pensaran que sóc una espècie d’animal aquàtic. Ja sé que és una tonteria i que l’operador o la màquina que em truca no té ni idea de totes les vegades que els he fet un lleig, però em sento como si la meva actitud hagués creat un precedent del qual ja no em puc desfer.

Vestida para matar, amb sabates de tacó d'agulla de metre i mig incloses, (informació supèrflua i inventada) camines cap a l’opera per primera vegada. Estàs a 30 kilòmetres (i ets un rato massoca) i fas 3 km en una hora, però aleshores et perds i retrocedeixes 2 km. Quan tardes en arribar a l’òpera? (el GPS te’l compres l’endemà)
a) 29 hores
b) 30 hores
c) 28 hores
d) 32 hores

Una vegada vaig veure La flauta màgica, que és un dir que la vaig veure perquè els nostres seients estaven al galliner de sobre del galliner i el que veies era unes figuretes diminutes movent-se i cantant amb alemany amb una veu sorprenentment forta per uns barrufets. No em va agradar gens. En canvi ahir vaig descobrir que aparcar a Sants pot deixar de ser estressant si des de la ràdio t'abraça una òpera de Händel.

Molta gent creu que els animals són millors que les persones. Jo, a vegades, prefereixo la música i els llibres a les persones de veritat i em venen ganes de quedar-me a casa per sempre més.

Potser només és que haig d’aprendre a desviar l’atenció d’algunes persones i/o conductes.



7 comentaris:

  1. Este post tiene una estructura similar a "slumdog millionaire". Pues sí que te gustó la peli, sí. Y no tengo ni idea de ninguna respuesta, ni tengo ganas de pensarlas, que seguro que las fallo y me da el coeficiente intelectual de forrest gump. Lo del hose era una publicidad del viagra, no? jiji, a mí me mandan centenares de mails así. Y no me gusta la ópera ni la música clásica, pero a Elena sí, ya verás como pone algo del Händel ese.

    Un kiss

    ResponElimina
  2. Cadar-se a casa per sempre més... si,la veritat és que subscriuria aquesta frase i aquest hivern amb sembla que fins i tot l'he aplicat una mica massa. Pel que fa a l'òpera, jo em quedo amb Verdi i Aida, què és l'òpera que ha fet que goses afirmar que m'agrada l'òpera. La vaig veure des d'una pantalleta petita en una localitat sense visió del Liceu. Però em va encantar. Genial. La Flauta màgica... em quedo amb la versió que va fer l'Igmar Berman pel cinema. Ja veus que de'n Händel de moment no en tinc opinió. Però ara que l'has citat ja me l'escoltaré ;-)
    i diria que si que he encertat les respotes... bé la de l'habitació no.

    ResponElimina
  3. Mac, vaya yo que había pensado regalarte para tu santo unas entradas para escuchar Handel en el Palau de la Música. Qué podría pasar? Roncarías? :)
    Leona-mandona, deja que Elena decida qué, cuando y si quiere comentar.

    Calaix, l'habitació és la dels lleons perquè desprès de no menjar en tres anys, porten dos anys i pico morts. Les altres crec que són 4100 i 28.
    Jo de Verdi conec només la Traviata i la part aquella tan famosa del Nabuco. Això de les entrades sense visió m'ha flipat... no sabia que fos possible.

    ResponElimina
  4. vaja... entre que no tinc idea de que és el site meter i que se m'esmenta en parlar del Händel, tinc la sensació d'aterrar directament des del quaternari!!!m'ha fet gràcia el comentari sobre l'aparcament.. segur que Händel estaria content de saber que redueix l'estres automobilístic. Com a tothom, la música m'ha acompanyat i m'ha salvat de molt naufragis i la música del barroc és una de les meves debilitats.. un del meus salvavides favorits és Ombra mai fu ( crec que amb ella podria fer la sortida ronda litoral divendres a les quatre de la tarde, sense perdre els nervis!!! ah.. i si em deixeu fer una recomanació aqui va el lament de la Dido del Purcell
    http://www.youtube.com/watch?v=85ytCrJ_ygI&feature=related
    ... no crec que hi hagi cap paraula que pugui transmetre més sentiment.. (perdoneu pel rotllo..;-)

    ResponElimina
  5. .. i si sobra alguna d'aquestes entrades per anar al Palau....

    ResponElimina
  6. Händel... volveré a deleitarme con él. Soy bastante más wagneriana. Escuché "Lohengrin" y fue tal la emoción que sentí, que ya no me atreví a escuchar nada más. Craso error. Prometo volver a escuchar ópera.

    P.D. Tenemos una "kdada" pendiente. Hablaré con S.

    ResponElimina
  7. Elena, buscant música per internet també vaig trobar ombra mai fu, que em va agradar molt, entre altres. Em sembla que això del Händel pot passar d'una casualitat a una passió. La que dius del Purcell, també m'ha agradat molt, gràcies per la recomanació.
    Sobre el Palau, vist el silenci de la Mac, em sembla que no hi anirem... però si ho fessim t'avise'm :)

    Lebiram, ni idea de Wagner, la verdad...
    Sí, tenemos que quedar un día o mejor una noche de estas... Cuando vuelva S. lo hablamos.

    ResponElimina