dimarts, 24 de febrer de 2009

Site Meter


Ja fa temps, després de mirar-me trenta vegades un vídeo amb les instruccions, vaig aconseguir instal·lar-me un site meter al blog. Com en aquella època, pràcticament només hi entrava jo, em va servir bàsicament per autoespiar-me.

Vaig descobrir coses òbvies, com ara que normalment tinc aspecte de paella amb sangria (Castelldefels, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell) o que de tant en tant també faig pinta de calçots amb vi negre (Olivella, Vilafranca del Penedès, Olesa de Bonesvalls, Begues). Més estrany em va semblar veure’m al cor de Catalunya amb la barretina i esmorzant botifarra amb seques (Martorell, Sabadell, Manresa, Cardona, Igualada). Que tinc un geni una mica difícil ja ho sabia però mai hauria dit que em posava xula tant sovint, però pensarem en positiu, potser només sortia a fer un tomb per Chueca (no cal, oi?).

Els del meu poble tenim fama de tarambanes però no m'imaginava pas que les nostres connexions a internet fossin tan estrambòtiques. El meu site meter va desaparèixer amb un canvi de plantilla i vaig establir un ordre de prioritats: abans de tornar a mirar trenta vegades el vídeo de les instruccions, havia de portar les cortines a la tintoreria . I m’ha passat una mica com a la Isabel la Catòlica que va dir que no es rentaria fins haver expulsat els moros d’Espanya i al cap d’uns mesos els porcs fugien del palau. Les meves cortines segueixen igual i del site meter ni rastre.

En fi, aquest post es per dir-vos que els reis són els pares, que són falsos els finals dels contes perquè no es suïcidin els infants* i que la vostra estranya visitant de Las Palmas de Gran Canaria sóc jo.

Ara només em queda confessar que no suporto el Bruce Springsteen, que no em vaig acabar La sombra del Viento, que sense motiu i perquè sí, no m’agrada ni l’orxata, ni la primavera, ni París i que a vegades sóc molt plasta. Em sembla que no m’he deixat res, però per si de cas he pensat instal·lar-me un site meter al cap que em segueixi a tot arreu i m’enviï un report setmanal de les meves activitats clandestines.


*Joan Margarit Casa de Misericòrdia

7 comentaris:

  1. Ah, llavors no tenies site meter per saber que jo t'havia trobat posant al google "let the right one in"? S'ho juro!

    Gran pel·li (vaaaale, malgrat el final justicier!). "La sombra del viento" és un pal, i és horrible.

    ResponElimina
  2. Sí, por qué no! A ver si lo hablo con mi friend Sonic y montamos una cenita y copas varias!

    ResponElimina
  3. Marlene, ni tant sols sabia que ja et llegies el coses sense sentit primera part! Em pensava que havies arribat fins aquí per allò de que de tota persona (i ara també de tot blog) només ens separen tres o quatre graus. No creia que trobaria mai algú a qui tampoc li hagues agradat La Sombra del Viento :)

    Lebiram, te contesto en tu blog, vale?

    ResponElimina
  4. Rectifico: a la Mac tampoc li va agradar La Sombra del Viento (post del 18/09/07)... Ja som tres.

    ResponElimina
  5. Discrepo. A mí me gustó. Mejor elaborada que "El juego del ángel". Es literatura para pasar el rato... Para gustos, los colores!! ;)

    ResponElimina
  6. Calaix, anem sumant!

    Lesbiram, no discrepas, formas parte de una aplastante mayoría aunque en este blog no lo parezca. Sí a cada cual, sin motivo y porque sí, le gusta (o no) lo que le apetece ;-)

    ResponElimina