dissabte, 21 de febrer de 2009

El món s’està poblant de jos.

Neixen arreu Coses, Cosetes i Cosasses del número 3 a al infinit, ara en un hospital català amb la mare fullejant l’Hola, que per alguna cosa li acabaven de posar l’epidural, adés en una casa alemanya amb la partera cridant de dolor i cagant-se en la moda del part natural chez nous (aquí tocava una expressió en alemany però se’m resisteixen les paraules amb cinc consonants seguides). Aquesta espècie de plaga bíblica va començar dies enrere i encara durarà uns quants mesos més.

Una companya de feina, perdó subordinada (que no m’acostumo a això de ser jefa) ens va venir a veure ahir amb el seu nadó acabat de néixer. Me’l vaig mirar i vaig sospirar: tan patiment (8 hores de part!) per que aquest Coses34 o Coses627 o Coses77.983 (que ni idea de quans nens neixen al dia) quan sigui gran escrigui en el seu blog interplanetari, molt popular entre els lectors d’Urani, que té síndrome d’Eucaliptus a la inversa, traduït, que odia la seva mare (en una nota a peu de pàgina dirà expressió original de Macbollix recollida per Coses2, dues de les blogueres més famoses de principis de segle).

Deliris de grandesa a part, fa recança pensar en aquest terrible infortuni que pateix la terra i venen ganes de disparar contra totes les cigonyes parisenques. Potser tenim sort i el Bermejo té temps aquest cap de setmana. Perquè jo no puc, dissortadament, estic molt ocupada fins a finals d’any. I us preguntareu què haig de fer que sigui més important que salvar el món. Doncs, òbviament, enamorar-me. Però no de qualsevol manera, no. Haig de fer-ho total, perduda i apassionadament, com si fos un Romeu, una Julieta, una Ana Karenina (per favor, que se’m acudeixi ja un personatge famós i enamorat que no es vagi suïcidar!)... una Blancaneus o una Ventafocs (millor això que res), fins a la medul·la, amb totes les meves forces i concentrant-hi tots els meus pensaments del dia i somnis de la nit...

Aquest post és delirant, oi?

Però no més que l’horòscop xinès.

9 comentaris:

  1. ara m'he quedat clavada pensant el personatge famós... i no podré parar fins que se m'acodeixi... sort que avui tinc el dia tronja i la tarda lliure.

    ResponElimina
  2. Sobretot no deixis de dir-m'ho quan el tinguis! Jo també hi penso, però res de res.

    ResponElimina
  3. Nota a pie de página: La autora del blog nació en el año chino del buey de hace mucho mucho tiempo, y el 2009 vuelve a ser el año del buey. Por eso nacen "ellas" todo el rato. Lo que demuestra que a los bueys (y encima géminis) les gusta mirarse el ombligo. Jijiji.

    Nota a pie de página 2: Enamorarse de la madre es el síndrome de Edipo, del padre de Electra y el síndrome de Eucaliptus es entenderlo todo al revés y/o a la inversa, que es lo que le pasa a la autora del blog. Jijiji.

    Por cierto, love sucks!

    ResponElimina
  4. Nota a pie de página 3:Los bufalos o bueyes vamos a encontrar un gran amor en 2009. Corran, huyan, aún estan a tiempo!

    Mac, dragón corazón de leon, te ha faltado decir que del horóscopo azteca soy la flor, ains !

    ResponElimina
  5. Jujuju, pos yo soy la caña!. Y en el horóscopo celta, el cedro y en el horóscopo gitano soy la estrella, paya. Yo también quiero que me digan que en el 2009 voy a encontrar un gran amor (correspondido), creo que con tanto horóscopo al final encontraré alguno positivo. Y si no, me cambio de fecha de nacimiento. Ains!

    ResponElimina
  6. Pues no sé si lo vas a encontrar porque yo acabo de descubrir que aparte del chino que nada tiene que ver, el celta, el druida y el azteca no dan pie con bola, pero todos los demás horoscopos, flipa, me salen muy muy parecidos (arabe, gitano, egipcio, maya, indio, hindu) hasta el alquimista me da Mercurio... Ay, esto me empieza a dar miedo..

    ResponElimina
  7. jo em quedo amb la última part del post!!!!
    alaaaaa!!!! amb aquesta convicció segur que per sant Jordi la flama ja està encesa..segur!!!(.. i per mi.. que potser ara ja ho estàs una mica ..d'enamorada...)
    i tampoc no em ve al cap, cap personatge que l'hagi resolt bé el tema..

    ResponElimina
  8. Si només és un mica, no m'haig de preocupar, oi? ;-)

    ResponElimina
  9. .. buffff... fatal... això de la mica és el pitjor.. et penses que controles i ni te n'adones que ja hi has caigut de quatre grapes ;-)

    ResponElimina