diumenge, 4 de gener de 2009

Hola, em dic Coses2 i sóc addicta

El pitjor de fumar és com t’ho fas per no sortir del foc i caure a les brases. El més típic és substituir el tabac pel menjar. A mi aquesta possibilitat no em preocupa gaire, perquè amb lo buida que està habitualment la meva nevera, com no em mengi una cama... Seriosament, mai he sigut una persona de menjar molt i en qualsevol cas tampoc passaria res si m’engreixés (de fet des de l’estiu he perdut cinc kilos sense proposar-m’ho, així que tinc marge).

La darrera vegada que vaig deixar de fumar, el meu consum d’alcohol va augmentar espectacularment i no només em refereixo a que al sortir de marxa necessitava un got a la mà constantment, per oblidar allò que em faltava entre els dits, sinó que fins i tot a casa les cerveses i les ampolles de vi tenien una vida efímera. Suposo que no només era la falta de nicotina sinó que s’hi sumaven altres coses, però el cert era que als vespres necessitava alguna cosa que m’ajudés a afluixar la tensió.


Per sort, ara tinc unes pastilles que em va donar el neuròleg per la migranya, que malauradament tenen un efecte zero sobre el maldecap, però en canvi tenen la virtut de deixar-me ko i fer-me dormir de 9 a 10 hores diàries com si tornès a tenir 10 anys. (Tranquils, que em va assegurar el metge, que aquestes pastilles no engantxen.)

La meva nova addicció és un derivat del tabac, els xiclets de nicotina. Quan noto que l’ansietat de fum s’accelera, em poso un xiclet d’aquests fastigosos a la boca, que em rasquen el coll i em fan tossir com si m’haguès fumat un paquet de Ducados, i sorprenentment em sento millor. També utilitzo les infusions, que són una manera d’entretenir-me: entre que poso el bullidor, la bosseta a la tassa i anar xarrupant i cremant-me la llengua, doncs em passa ràpid una mitja hora. Però tampoc és tant temps, no?

Ahir a la tarda quan ja no podia més vaig decidir anar al cine, que és un lloc d’aquests allunyats de qualsevol rastre de fum i nicotina. Dues hores de descans, vaig pensar, però com vaig triar “Austràlia”, doncs, em van regalar una hora més. La peli, que no sé quin desmemoriat ha comparat amb “Lo que el viento se llevó”, proporciona una bona dosis d’aventura i entreteniment però els seus protagonistes són tan bons i políticament correctes (quina nostàlgia de l’Escarlata O’Hara maltractant els seus esclaus negres!) que un cop surts del cine els oblides instantàneament.

El que no se’m van oblidar van ser les ganes de fumar i de tornada a casa, el desig era tan fort que jo crec que va ser per això que em vaig asseure al sofà i vaig començar a plorar. Alguna cosa més va ajudar, que unes herbes verinoses embolicades en un paper blanc i amb un filtre, no són suficients per inspirar llàgrimes, però sens dubte la desagradable sensació d’haver de contenir un impuls, va fer que l’energia anés a descarregar-se per un altre lloc.

Tinc un amic que quan va deixar de fumar es va fer addicte als Chupa-chups de Coca-Cola, fins que un dia, tornant de la feina, es va quedar sense i va córrer a la botiga de caramels de l’estació, però el destí es va conjurar en contra seva, i els Chupa-chups de Coca-cola s’havien esgotat, i clar, quin remei, es va haver de comprar un paquet de tabac. Serà veritat que algunes persones tenim una naturalesa addictiva i ens passem la vida penjats sempre d’una cosa o una altra, quan no de vàries a la vegada i això sense parlar de l’addicció als somnis o a les persones, que aquestes encara porten més tela.

El meu bon propòsit del 2009 es superar totes, però totes, les meves addiccions, que com a propòsit complicat no està gens malament, i esperem que a més de complir-se sigui a agradable a llarg termini perquè a curt, cada vegada que hi penso torno a tenir ganes de plorar.

4 comentaris:

  1. Se puede dar la opinión? Si es que sí, ahí va la mía... Quédate con la nicotina!!! que te digo yo que la gente lo de fumar como que no lo ve mal del todo, pero como te vean un par de días con la copa en la mano sin motivo aparente, ya no te quitas el título de borracha perdida!!! y ya no te digo la panzada de llorar que te vas a dar, pq ya sabrás que el alcohol y las lágrimas van juntas siempre!!!
    Suerte en tu propósito.

    ResponElimina
  2. Como me vean un par de días llorando sin motivo aparente, me van a etiquetar de loca, además de borracha. Es como para pensárselo, verdad?
    Y por supuesto que se puede opinar :-)
    Gracias.

    ResponElimina
  3. estic completament d'acord amb th! sempre és millor el comentari : aquesta noia fuma com una carretera".. que " jo.. aquesta nomes deixa un pedal per agafar-ne un altre" .. i que se n'ha fet del primer post de l'any ( aquell de passar-ho tan bé???? se t'ha girat feina eh..

    ResponElimina
  4. Sembla que de moment passar-s'ho bé és incompatible amb deixar de fumar i estar refredada...

    ResponElimina