diumenge, 25 de gener de 2009

El vent, les onades i les palmeres

A saber si van ser les obres o el vent el que em va deixar sense llum ahir al matí. Sense llum, sense aigua calenta, sense cafè per esmorzar, sense internet per matar el temps...

Quan el vent bufa de contra el mar, les onades es fan punkis i els surt una cresta d’escuma de punta.


Des d’un altre punt de vista es transformen en locomotores de vapor que deixen una estela de fum d’escuma.


Però amb el vent les que es posen insuportables són les palmeres. A algunes els agafa per asseure’s (i esclafar) els bancs del passeig


N´hi ha alguna altra que se'n va de tapes.



I alguna més que es suïcida sense motiu aparent.






Però la qüestió és: cabran totes als contenidors?









4 comentaris:

  1. sempre les podem guardar per fer un foc per Sant Joan, on nosaltres menjarem les tapes, assentades en algun banc amb pentinats de festa i reneixarem de les brases amb promeses de somnis.

    ResponElimina
  2. aquí al baix gaià, els garrofers i avellaners son d'una altre mena... ells aguantan com a campeons .. ja pot bufar ja... i llestos . Les palmeres ja se sap són més de capritxets ;-)

    ResponElimina
  3. El pitjor són els pins que tenen les arrels tan poc profundes que trenquen els paviments dels carrers i amb el vent van caure com a peces del dominó. Però d'això no en tinc fotos!

    ResponElimina