divendres, 30 de gener de 2009

Dues vides


La vida pertany als forts, als despietats, als decidits, als egoistes. A vegades hi ha qui intenta fer-te creure el contrari i que les bones accions, sempre t’acaben portant beneficis però no és cert. Aquesta setmana m’ha tocat fer valer la meva força i no m’ha agradat. Suposo que no és res de l’altre món dir-los a uns socis que de cap manera treballarem uns perquè els altres guanyin diners. Però no em va agradar haver-ho de dir. I tampoc és cap demostració d’egoisme especial dir-li a algú que fa un any que no paga que si no porta diners, no moure’m un sol dels seus papers. Però tampoc és divertit.

La gent quan algú no paga sempre diuen allò de que té molta cara, perquè és un pensament tranquil·litzador. Però no és veritat. Simplement no tenen diners i aleshores comença la lluita despietada dels creditors per repartir-se les engrunes, perquè, abans de quedar-se seca del tot, una empresa sempre pot pagar alguns deutes, no tots, però uns pocs sí. I no cobra el més pacient, ni el més generós, ni el que li fa vergonya insistir, ni el que es compadeix, tot el contrari, per endur-te el gat a l’aigua (i ja de passada ofegar-lo) cal ser dur, pressionar, amenaçar, fer xantatge. I mira, si tens sort el morós es posa gallet i te’l pots despatxar tranquil·lament sense remordiments, però per desgràcia n’hi ha que es disculpen, que es posen nerviosos i que els hi notes la por del que està vora la bancarrota i aleshores comença a saber-te greu i ja l’has cagada.



Ja sé que avui he escrit dos post sobre dues coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra però es que a vegades sembla que la meva vida es parteixi en dos. Una vida que ocupa de la tarda del divendres a dilluns que és quan comença a diluir-se. Ja dimarts al matí, l’altra vida entra amb tota la seva força, aniquilant l’anterior, prenent-me totes les meves energies i no em deixa anar fins que arriba un altre cop la tarda del divendres i ja m’està permès oblidar-la per reprendre la primera de les meves vides. Un lio.

2 comentaris:

  1. Nunca he estado de acuerdo con frases como, a todo cerdo le llega su San Martín, o todos tienen lo que se merecen

    ResponElimina
  2. Th, son frases de consolación. Yo quiero creer que las malas personas no son felices, pero triunfan en todo lo demás, sin niguna duda.

    ResponElimina