dijous, 1 de gener de 2009

Digue'm quin dia vas nèixer i et diré qui ets

Frívola, superficial, mentidera, diu l’horòscop de mi. No sé perquè deixem que les estrelles i els planetes ens parlin així, a qualsevol altre li fotríem un ventallot . Però t’ho diu Mercuri i apa, fins i tot, et prens un temps per pensar-hi (que no sé per què, ja que si sóc tan superficial potser no caldria). La veritat és que si et concentres prou pots acabar per identificar-te amb qualsevol adjectiu, perquè tots ho som tot. I qui no ha mentit mai?


Frívol , segons el diccionari: 1 De poc pes, sense consistència ni serietat. 2 Que li agraden les coses vanes. (Ningú diria que Mercuri m’ha vist comprant roba i cremant la targeta de crèdit).
Però què són exactament les coses vanes? Que no tenen sinó aparença, sense realitat, sense fonament. (Ai, ai, qui s’ha xivat a les estrelles i els ha dit que vull un descapotable?).
La persona vana també és qui té el desig d'ésser notat, frívol.
Com sempre passa amb els diccionaris, les definicions t’acaben retornant a la paraula amb la qual has iniciat la recerca. Així que sóc frívola perquè sóc vana i sóc vana perquè sóc frívola. I sóc superficial perquè estic escrivint sobre tot això sense prendre-m’ho seriosament.


I per què no?* Cada dia una història sense sentit, sense transcendència, maquillada a conveniència. Res de confessions, fora sentiments profunds, ni rastre d’emocions sinceres. Parlem una mica de coses divertides, si us plau, ballem i fem el tonto, juguem com si fóssim nens, posem-nos gorros de Nadal i perruques rosses, fingim que res no ens preocupa, intercanviem informació intranscendent i no ens posem tristos, ni tràgics, ni cursis, que la vida corre veloç i no tenim temps per entretenir-nos en tot això i cada dia ens esperen mil somriures, precedits de mil bromes, mil plaers, mil alegries, mil frivolitats, mil coses vanes i buides, moltes de les quals en buidaran les butxaques també. I qui avui busqui paraules profundes i sinceres, que canviï de blog i que blasmi l'horòscop.








*Aquesta és la pregunta dels capritxosos quan la pregunta correcte és per què?,segons l'Erich Fromm, que era un senyor que no va conèixer la força de persuassió de Mercuri.

4 comentaris:

  1. estàs molt radical ehhh !!! però m'ha encantat aquest manifest a favor de la diversió sense concessions. ..i que ja se sap que el més lleuger és lo que arriba més ràpidament al centre. molt bon i lleuger 09.

    ResponElimina
  2. No sé si gaudeixo tant com manifesto però almenys m'ho proposo. Gràcies, bon any!

    ResponElimina
  3. .. un altre desig..puc? ...
    Que arribi l'agost
    vital i enganxós
    per treure'ns les presses
    i recuperar la tendresa del mon
    http://es.youtube.com/watch?v=4k3m5Edzrdc

    i ara se que una de les coses que te tan genials aquesta cançó.. és que s'entén a la primera ;-)

    ResponElimina
  4. Al gener ja pensant en les vacances? I per arribar a l'agost, jo em demano que ens saltem la primavera...

    ResponElimina