divendres, 30 de gener de 2009

Dia de patates i olives



El meu cunyat no pot entendre que m’agradi estar sola. Quasi tots els caps de setmana em truca per preguntar-me si estic bé i per la manera com ho pregunta sembla que digui “ja sé que no, encara que diguis el contrari”. Ell mai a la vida ha suportat estar sol, per això no pot entendre que jo rebutgi una vegada i una altra les seves ofertes per anar a dinar, a prendre cafè, al cine o al que sigui. Diumenge passat crec que es va molestar perquè no vaig voler anar a dinar amb ells en un restaurant de muntanya perdut de la mà de Déu. Però es que feia sol i dia de passejada llarga (per descobrir que les obres eliminen paisatges i en creen de nous, què voleu que us digui a mi em van semblar molt millors perquè eren nous de trinca, llestos per estrenar) i dia també d’aperitiu al balcó, de patates fregides, olives i Coca-cola, i potser si hagués tingut companyia també de paella, però de cap manera feia dia de calçots i carn.




5 comentaris:

  1. una foto molt suggerent... mirar al mar, sentir la seva olor, tancar els ulls, sentir l'escalfor del sol. Encara que jo potser també hi posaria un llibre per acabar d'acompanyar-ho tot... un llibre de platja... per què hi ha llibres per tot. Depent del dia també ;-)

    ResponElimina
  2. Si llego a saber lo de la paella, te hubiera dicho que me invitaras!!!

    ResponElimina
  3. Hola Calaix, m'ha fet gràcia perquè vaig estar llegint mentre em prenia l'aperitiu. Com són els llibres de platja? Jo sempre acabo portant a la platja els llibres de la biblioteca i desprès em fa vergonya tornar-los plens de sorra.

    Th, el proximo día que me entren ganas de paella, cuelgo un post-invitación ;-)

    ResponElimina
  4. Un llibre de platja... doncs és un llibre que hi puguis posar com a banda sonora la remor de les ones... per què tot i que et porti lluny... sempre t'anima a aixecar els ulls i mirar el mar i no et trenca l'atmosfera. A l'estiu potser una mica fresc.(a mi sempre em porta estona triar-lo no et pensis).

    Llibres plens de sorra a la biblioteca... la sorra rai que s'explosa bé! jo quan en trobo algún, sempre penso... que bé qui l'ha agafat ha pogut llegir a la platja! :-)

    ResponElimina
  5. Doncs jo només miro que no sigui molt gros perquè sigui més cómode de lleguir, però el próxim estiu tindré en compte els teus consells, m'han agradat.

    Quan la pols es posa dins el forro de plàstic no es pot expolsar, q ja ho he provat ;-)

    ResponElimina