divendres, 23 de gener de 2009

De què podríem parlar avui?



Podríem parlar de fets recents. De que vaig anar a veure un partit de bàsquet i, així sense previ avís, vaig adquirir el súper poder de fer-me invisible, segons la crònica que algú n’ha escrit. O potser és que la narradora es va adonar que més que animar, m’ho mirava amb escepticisme. On els altres veuen alguna cosa emocionant jo veig una pilota, dues anelles i un munt de gent nerviosa perquè la pilota no entra a l’anella que volen o entra massa sovint a la que no volen. I et demanen que en això hi posis el cor.

També podríem parlar de sopars en restaurants sense cambrers ni ajudants de cuina, només els clients i el xef, al que, és clar, cal ajudar a fer el menjar perquè si no demà potser encara hi seríem. De fotos amb davantal blanc i barret de cuiner, de com s'embolica un rotllo primavera perquè no es desgavelli al fregir-lo o de biquinis fashion (biquinis comestibles i que no es compren en un sex shop).

I desprès venen els matins de son, de molta son i de cansament de tot i tothom. Els matins d’arribar tard, de mirar massa internet, de llegir blogs que per no entendre ja no entenc ni les fotos, d’energies malgastades en discussions dialèctiques buides, de feina en la que no em concentro, de gent que em fan preguntes absurdes i que contesto d’esma, de problemes que s’engreixen amb la meva desídia i d’emails que catalitzen emocions en moments inoportuns.

5 comentaris:

  1. Ya te tengo dicho que no puedes ir a básket si yo no voy!!! luego pasa lo que pasa... o puede que te hayan castigado por acabar antes el último entreno al q fuimos y recibir yo tus gritos y los míos!!!

    ResponElimina
  2. Jajaja! Ayer te hice caso y no me presenté al entreno... o tal vez fui pero en forma invisible para que no me gritaran ;-)

    ResponElimina
  3. vaig tenir una profe de piano,que em deia.. veus tota la partitura - potser una dotzena de frases- , les veus, els contrapunts.. tot, ha estat el cami per poder arribar a aquest La final.. i quan he llegit aquest post, he pensat que potser a tu t'habia pasat el mateix...

    ResponElimina
  4. Elena, l'has encertat. M'ha agradat molt la teva manera d'explicar-ho. Gràcies :-*

    ResponElimina