dissabte, 31 de gener de 2009

Buscant un tango



Faig fotos sempre al mateix fins que em sembla que al final acabaré per gastar-ho. Però no sóc pas la única. El meu poble és fotogènic, lo qual ens ho posa fàcil als que com jo només posem la càmera en automàtic i premem el botó, clic, clic, clic. Però per altra banda, tot el que fotografio ja ho han fotografiat moltíssimes persones abans i ho faran tantes altres després, moltes d’elles amb resultats incomparablement millors.


D’igual manera que escric un dia sí i un altre també, hi sóc conscient que ni la meva prosa és gaire bona, ni les meves idees especialment originals. De fet això mateix que estic escrivint ara pertany a l’Ivan Klima, així que millor el cito:


“En el mundo viven casi cinco mil millones de personas, cada una de las cuales cree que su vida bastaría al menos para un relato. La sola idea produce vértigo. Si apareciera, o más bien se fabricara, un ente escribidor tan eficiente que fuese capaz de asimilar cinco mil millones de historias y luego eliminar de todo lo que tuvieran en común ¿qué quedaría? De cada vida apenas una frase, un instante de contemplación o de dolor.”


I quina frustració pensar què encara podria ser que quan arribi aquest moment únic ni tant sols el reconegui. Com a l’estiu aquella tarda que vam veure al final de la platja una estranya trobada de gent ballant tangos. L’autor desconegut de la foto, que he trobat (i mangat) a Internet, va copsar un moment irrepetible. I jo me’n vaig anar cap casa perquè tenia son i em feia mal la panxa.

Però no perdo l’esperança d’aconseguir-ho algun dia.

2 comentaris:

  1. Doncs jo t'he trobat aquí per casualitat i et vaig llegint per què m'agrada el que expliques i les fotos que hi poses també ;-)

    ResponElimina
  2. Gràcies. Et diria alguna cosa més però es que ara és tot una mica borrós. Millor demà ;-)

    ResponElimina