diumenge, 14 de desembre de 2008

Sopars de Nadal

És curiós de quina manera prenem a vegades consciència de l’edat que tenim. A mi em va passar al sopar de Nadal de l’empresa. Al restaurant em vaig avorrir força, fins aquí tot normal. Desprès quan vam anar a un bar, també com sempre vaig observar que de vint que érem, potser només cinc s’havien demanat una copa, perquè es veu que els altres quinze es pensen que els bars són una ONG, rollo música sense fronteres. Em vaig dirigir a la barra més per vergonya de grup, que no pas per autèntica set alcohòlica. Primera important diferència, que jo abans entrava a un bar i demanava una copa sense quasi ni temps a dir hola. Em vaig demanar el meu gin tònic i quan anava a pagar-lo em vaig adonar que no tenia ni idea de quin preu em cobrarien, quan abans pagar un gin tònic (o dos o tres) era una rutina setmanal. En aquest moment, vaig ser conscient de que m’havia convertit en una d’aquelles persones que necessita els sopars de Nadal com excusa per sortir a desfasar i acabar ballant la conga en un pub ple de veinteañeros que ens miraven al•lucinats. Però no em vaig tallar un pèl, què hi farem, més val agafar el que tens. A les dues ja estàvem a la discoteca, quan abans no hi posava mai els peus abans de dos quarts de quatre, però una altra vegada què hi farem. I a la discoteca feien la nit de la salsa i semblava que havien deixat anar una autocar de la inserso. Es veu que aquesta setmana podien triar entre una excursió a Fàtima o una sortida per ballar salsa. Però què hi farem... ei, que no, que no, que jo encara no estic tan malament ! I vaig marxar cagant llets cap a casa, a ficar-me al llit amb el cap donant-me voltes i voltes, perquè ara amb un gin tònic ja vaig pet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada