divendres, 26 de desembre de 2008

Dinar de dijous

Ahir a casa meva no vam celebrar el Nadal. No. Perquè el meu germà amb molt bon criteri, no pot entendre celebrar el Nadal quan la meva germana i la seva nena, encara no han arribat. Així que per fer-lo content (o més aviat per no fer-lo enfadar, que té molt mal geni) hem deixat el Nadal per més endavant i ahir vam celebrar "el dinar del dijous". I avui farem "el dinar del divendres". Això sí, ens vam atracar com cada 25 de desembre: ostres (que va portar, netejar, obrir i servir el nòvio de la meva altra germana, que és un home de casa com n'hi ha pocs), gambes, sopa de galets, carn d'olla, pollastre, pinya, neules, torrons i dolços. I per beure vermut, cava rosat, vi blanc, vi negre i cava un altre cop. No va ser un dinar de dijous d’aquests de menú de paella (us havieu fixat mai que a quasi tots els restaurants, el dijous al menú fan paella?). Així s’entén que vagi necessitar una hora de migdiada, abans de tornar-me a sentir persona i poder sortir de casa.


Desprès amb la Mac va arribar el primer regal del dia (que a casa no ens fem regals ni que sigui dijous) i vam descobrir un bar amb nom de president electe i decoració anglo-africana. Abans existien els bars on les coses eren velles de veritat i les fotos de les parets eren records autèntics dels seus propietaris. Al meu poble encara en queden un parell. Ara existeixen els bars on uns decoradors s’han trencat el cap perquè sembli que tenen una història i fins i tot posen catifes gastades, però els falta l’olor característica que fan els bars autèntics (algú hauria de crear un spray que es digui “olor a vell”). Però en fi, també m’agraden les coses boniques ni que siguin falses i espero que hi tornem. La pel·lícula d’ El intercambio va resultar molt adient per la tristor pròpia dels dijous especials.


Però el més divertit del nostre dijous va ser quan el nòvio de la meva germana, negre com el carbó, va dir que a ell la gent sempre el mirava molt i la meva mare va dir “Clar, és que tu ets molt ...”. Sort que la meva germana va canviar de tema prou ràpid perquè no hagués d’acabar la frase.

I jo per fi he après que si no espero que els dinars de dijous siguin res més del que són, acaba per semblar-me que tampoc són menys del que són.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada